OMNIA MEA MECUM PORTO

Altres edificis 3D no "reals"

2011-07-14T11:35:00.011+02:00

A part dels edificis que són reals, i per tant que es poden incloure en la capa "edificis 3D" del Google Earth, també he dedicat (moltes) estones en reconstruccions hipotètiques d'edificis històrics. Aquests models no els he pogut penjar al Google Earth i no goso compartir-los al Wharehouse 3D. Però com que sí que els vull compartir amb tots vosaltres, us passo uns "renders" de la feina que estic fent.

Espero que gaudiu aquests tastets i que feu propostes de nous edificis, reals i "no reals";)!

MVNICIPIVM EMPORIAE

Temple d'August (s.I aC) del centre del fòrum romà d'Empúries

temple d'August amb el fòrum nord i el criptopòrtic

Fòrum nord col·locat al Google Earth

Interior de l'amfiteatre (de fusta sobre basament de pedra)

Amfiteatre col·locat al Google Earth

Serapieion (temple dedicat a Zeus Serapis, ciutat grega)

Ecomuseu Farinera

2011-07-08T14:49:00.002+02:00

http://sketchup.google.com/3dwarehouse/details?mid=ea3124818c13ad7d6e47cf88ed10bdf3&ct=mdsa

La Casa Gran

2011-07-08T14:47:00.002+02:00

http://sketchup.google.com/3dwarehouse/details?mid=a68515b77d71b365df1657c694f31857&ct=mdsa

Convent de Santa Clara

2011-07-08T14:44:00.002+02:00

http://sketchup.google.com/3dwarehouse/details?mid=35ad269e276464351fd2572a855ba317&ct=mdsa

Palau dels Comtes - Ajuntament

2011-07-08T14:41:00.002+02:00

http://sketchup.google.com/3dwarehouse/details?mid=1a73ee0cf17844bdd7ef596404b63dad&ct=mdsa

La Llotja de la plaça Joan Alsina

2011-07-08T14:36:00.001+02:00

http://sketchup.google.com/3dwarehouse/details?mid=f309f4bf79b62503a6f006c5934aed78&ct=mdsa

La catedral de l'Empordà

2011-07-08T14:31:00.002+02:00

http://sketchup.google.com/3dwarehouse/details?mid=30c7f4a0a304061959246dd902219b1f

Ramon d'Empúries v1270 -1339

2009-05-18T18:02:00.007+02:00

RAMON D'EMPÚRIES

Gran Prior de l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem

El comte Hug i Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas, van tenir tres fills mascles: Ponç, que succeí al seu pare en el comtat, Huguet, que fou bescomte de Bas i comte d’Esquilatx, i Ramon, frare de l’ordre militar de l’Hospital de Jerusalem.

Ramon d'Empuries nasqué vers el 1270. Al 1311 ja era el lloctinent del Mestre de l’Ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la Castellania d’Amposta, o sigui, el primer dignatari de l’ordre de la Corona d’Aragó mentre el càrrec de Castellà d’Amposta restés vacant. Va ostentar aquest càrrec durant tres anys i va rebre continues mostres de consideració del Rei en Jaume. En una ocasió Ramon va demanar permís al comte-rei per transportar el millor blat, i altres grans, de Penyíscola o València cap Empúries. Al 1313 el rei li dóna potestat per construïr el castell de Gualta. S’anomenava R. d'Empuries gerenti vices in Castellania Emposte venerabilis Magistri Hospitalis Sancti Johannis Jherusalem, o tenenti locum in Castellanie Emposte venerabilis Magistri Hospitalis.

Al 1314 fou destituït, i es va nomenar Castellà d’Amposta a fra Martí Perez de Oros. Ramon es va resistir molt a acceptar les disposicions del Gran Mestre fins al punt de preparar-se per lluitar contra Perez de Oros. El rei , mitjançant una carta del 8 de juny del mateix any el cridà a València per explicar la seva conducta. S’enemistà amb el rei Jaume II, i aquest va encetar un procés contra Ramon on és acusat de deshonestedat. Entre les acusacions d’haver mantingut relacions amb diverses dones, s’hi inclouen les acusacions de “sodomita actiu” i acabà per fugir de catalunya. Una carta del 29 de març de 1316, el rei dóna “guiatge i seguretat” perque pugui venir al “nostre territori” i parlar amb Perez d’Oros, que volia parlar amb ell. Al juny del 1317 es trobà amb un nebot seu a Barcelona que li va jurar obediència sempre que fos en actes legals i honests “spontanea voluntate et ex certa sciencia eligo vos religiosum virum frat. R. de Empuriis patruum meum in dominum meum naturalem promitens vobis quod ero homo vestro fidelis et legalis et quod obediam vobis tamque domino meo naturali... et obediam etiam vobis in omnibus mandatis vestris licitis et honestis.”

Al 1319 va ser nomenat Gran Prior de l’ordre de l’Hospital a Catalunya, càrrec de nova creació per treure de la dependència del Castellà d’Amposta les propietats de l’ordre de Catalunya, Mallorca i Rosselló, ja que després de l’adquisició de les propietats dels Templers, van augmentar els bens i no era possible dixar-ho tot a mans d’un sol dignatari. Durant els cinc anys que va ocupar el càrrec, va tornar a rebre gans deferències del Rei en Jaume, que l’anomenava mon conseller per treure cavalls i gra de Lleida i Tortosa i portar-ho cap Empúries.

A l’octubre de 1325 encara era prior, però en els documents de la cancilleria reial del 1326 se l’anomena simplement “frare del Hospital”. El càrrec de Prior l’ocupà Sanç d’Aragó, Castellà d’Amposta. El 17 de gener del 1326 hi ha un document reial de legitimació d’un fill d’en Ramon però l’excloïa de la corona comtal. És curios com a un venerable y religiós frare, que havia fet vot de castedat, se li reconeixia un fill sense problemes, una mostra del convencionalisme ja molt estès en aquells temps. La legitimació d’un altre bastard, ramonet, fill del comte Hug va acabar de desmoralitzar la família comtal emporitana. Possiblement això va fer que fos destituït del càrrec de Prior, però no va perdre els contactes a la cort reial. Al 1333 el rei li donà guiatge i protecció per anar a veure el Papa amb la seva família. AL 1334 el rei alfons el nomenà tutor especial de l’infant Joan, fill de l’infant Pere comte d’Empúries de la nova dinastia. Ja al 1339 se’l menciona mort en una acta notarial.

Bibliografia:

Miret i Sans, Joaquim: “Sempre han tingut béch les oques. Apuntacions per la història de les costums privades”. Imp. F. Badia, Barcelona 1905-1906

Croada contra Catalunya (1283-1285)

2008-11-13T16:41:00.001+01:00

El papa Martí IV, com a conseqüència dels fets sicilians, va privar al rei Pere II d'Aragó dels seus regnes i va investir Carles I de Valois, segon fill del rei Felip III de França amb la corona d’Aragó, la de València i el comtat de Barcelona el 23 d’agost de 1283.

Felip l’ardit concentrà un exèrcit a Narbona per dirigir-se cap a Barcelona. El rei Pere va establir la defensa de la croada al Pirineu, ja que el seu germà, Jaume II rei de Mallorques, s’havia alineat amb el monarca francès. Per evitar un enfrontament a camp obert, clarament avantatjós per la cavalleria croada, va disposar les tropes al coll de Panissars, l’entrada natural de l’Albera; Dalmau de Rocabertí cobria el coll del Pertús i el comte d’Empúries el coll de Banyuls i de Massana.

“E com foren tots aplegats, lo senyor rey ordona, quel compte Dampuries ab les sues gents guardas lo coll de Banyuls e el coll de la Maçana. Si quel compte Dampuries mes la host de Castallo al coll de Banyuls, e dels altres mes al coll de la Maçana. […]E daltra part mes al Pertus aguardar lo vescompte de Rocaberti”

Al mes de juny, l’estol francès ja fondejava la badia de Roses i les tropes van aconseguir passar pel coll de Massana ja que el comte d’Empúries i la major part de la cavalleria i els bons homes de Castelló, no es trobaven al coll de Banyuls ja que havia baixat a Castelló per endreçar la defensa del comtat. Mentre les tropes franceses es reuien a Sant Quirze, les forces catalanes es van concentrar a la vila de Peralada.

El rei francès va dirigir-se cap al pla de Peralada passant per “Gariguela, la Garigua, Valguarnera i Puyamilot”. Les tropes franceses reunien, segons Ramon Muntaner, més de vint-mil cavallers, entre els reials i els de l’esglèsia, i més de dos-cents mil peons:

“que mes de XX milia caualls armats que hi hauia a sou del rey de França e de la sgleya, e mes de CC milia homens de peu hi hauia”.

L’estol francés, va pendre la vila de Roses i va descarregar les provisions. El rei Pere cridà al comte d’Empúries i d’altres barons per defensar les barreres de la vila de Peralada i per defensar la reraguarda de l’Infant Alfons, que pretenia atacar el campament. La porta de Peralada, “la pus forta porta qui el mon sia”, resistí durant sis dies i fou testimoni del intents fallits d’entrada. Els comtes i barons van recomanar al rei d’Aragó que ell i l’Infant marxessin de Peralada, així com que eI comte d’Empúries i el vescomte de Rocabertí anessin a enfortir els castells per desgastar a l’enemic. A en Ramon Folch, vescomte de Cardona se'l va enviar a defensar Girona mentre que el comte de Pallars i Guillem d’Anglesola es quadarien a defensar Peralada.

Després de celebrar consell general a Peralada, el rei marxà amb cinc mil almogàvers, i en deixà mil a la vila. Els almogàvers del rei, estaven descontents perquè els que es quedaren a defensar la vila, podrien obtenir les riqueses derivades del combat amb els francesos. Per aquesta enveja, quan el rei i l’Infant ja foren fora de Peralada, van calar foc a més de cent llocs de la vila i van aprofitar per saquejar les cases.

Els prohoms de Castelló, es dirigiren al comte per demanar que digués al rei que no deixés que els almogàvers entressin a Castelló per por a que fessin el mateix que a Peralada. També li van demanar que li digués que seguirien les seves ordres: que si els manava de deixar Castelló, la deixarien i que ells mateixos li calarien foc: que no permetrien que els saquegessin com van fer a Peralada. El comte els donà la paraula de parlar a favor d’ells i demanà que vint prohoms l’acompanyessin. Van cavalcar fins a trobar al rei, que era prop de Castelló, i li van comunicar al rei la situació de la vila. El comte li digué al rei que faria el que li manés, que fins i tot cremaria ell mateix la vila si ell li ho manés. El rei els respongué que els fets de Peralada l’han colpit molt, que en temps de guerra no es podia anar en contra dels que ho havien fet, però que no volia en cap cas que Castelló tingués el mateix destí. El fet de que Peralada hagi caigut, deixava l’estructura defensiva del comtat i de les viles molt malmesa. La defensa de Castelló de les tropes rei de França estava molt complicada. El rei donà consentiment de que si els prohoms decidien lliurar Castelló al rei francès, ho fessin. El comte manà als prohoms tornar al a vila i explicar el que el rei els havia dit.

El rei, el comte i l’Infant se’n anaren en direcció a Girona, i els prohoms de Castelló van ajustar un consell general i van acordar demanar a l’abat de Roses i de Sant Pere de mediar entre ells i el rei de França i el cardenal. La situació francesa era una mica delicada, ja que ja feia tres mesos de l’última paga dels soldats i encara no havien pres cap ciutat ni “per grat, ne per força”. El rei acceptà les demandes dels prohoms de Castelló i els va donar deu pendons reials per penjar a les portes i pels murs en senyal de seguretat. El rei fou tan agraït, que esl va dir que si la corada no tingués èxit, la vila de Castelló no li hauria de deure cap lleialtat, i que podia actuar lliurement.

El rei de França, es dirigí cap a la ciutat de Girona per posar-hi setge. La mort del monarca francès per la pesta, molt extesa entre els soldats francesos, i el desgast militar van obligar a les tropes franceses abatre's en retirada cap al coll de Panissars.

Les tropes franceses es van concentrar a Castelló d’Empúries per retirar-se plegats, i l’exèrcit català va aprofitar per avançar-los i es va col·locar al coll de Panissars. El rei d’Aragó va prometre pas al rei francès i la seva família, però no es va poder garantir el pas a la tropa, que va ser víctima de l’acarnissament dels catalans: van atacar la reraguarda i per l’avantguarda, Guillem de Montcada i els seus almogàvers van massacrar als fugitius. La tropa de Roger de Llúria, que havia desembarcat a Roses després de la batalla naval de Les Formigues, van atacar la columna francesa.

Quan el rei franc fou passat, el rei d’Aragó es dirigí a Peralada i va endreçar i adobar la vila, fent tornar a tothom i cedint-los molts dons i gràcies. Va anar a Roses i va manar a l’almirall que retés Roses al comte d’Empúries, amb tota la vianda i queviures que hi havia.

cites extretes de la Crònica de Ramon Muntaner, cap. CXXI-CXL. text original aquí

Procés d’acusació de Sodomia a Ponç V

2008-11-04T19:56:00.004+01:00

El comte Hug V i Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas, van tenir tres fills mascles: Ponç, que succeí al seu pare en el comtat, Huguet, que fou vescomte de Bas i comte d’Esquilatx, i Ramon, frare de l’ordre militar de l’Hospital de Jerusalem.

El pare va morir al 1277 i Ponç V (Ponç Hug IV) va començar a governar el comtat essent menor d’edat i solter. Potser no arribava ni a vint anys, doncs estava subjecte a la curadoria del cavaller Simó de Trilla. El matrimoni amb Marquesa de Cabrera no es degué haver celebrat abans del 1285, ja que el fill primogènit era nascut al 1287.

Des del 1293, el rei en Jaume II començà a qüestionar i a dificultar el govern de Ponç amb l’objectiu d’anul·lar l’autonomia del comtat. L’odi de Jaume II envers el comte, anà cresquent i va embolcallar a Ponç amb una multitud d’expedients i litigis. El comte Ponç es resistia inutilment i cada dia es feia més feble i perillosa l’existència del comtat autònom. Tan bon punt s’aclaria una reclamació, el rei en promovia dues de noves. El recurs més cruel que va disposar el rei contra el comte va ser la de pecat de sodomia, per acabar d’enfonsar i deshonrar a Ponç Hug davant vasalls i extranys. Ponç Hug va morir al cap d’un any i mig de l’acusació i la informació dels testimonis.

El que sembla cert és que el comte estava envoltat de gent “indigna”que tenia familiaritat amb homes de “vida sospitosa” i que acabà adquirint els vicis més degradants. El rei, però, mogut per l’odi i l’interés va magnificar els pecats de Ponç.

L’acta d’acusació del vici de sodomia envers Ponç Hug d’Empúries és a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El començament es troba en mal estat de conservació. Presento alguns fragment que es mereixen l’atenció tant pel valor històric com per la cruesa i detallisme de les acusacions:

«Die veneris VIII idus augusti anno Domini MCCC undecimo in ciuitate Barchin….. audienciam nostri Jacobi Dei gracia Regis Arag….. per famam et clamorem validum quam et quem diucius sine sine scandalo dissimulare non possemus uel sine periculo tolerare et sepius…... peruenisset non nullos in diocesis Gerundense illa incontinencia laborare que contra naturam est propter quam venit ira Dei in filios... et quinque ciuitates igne consumpsit ubi venus mutatur in alteram formam ubi amor queritur nec videtur. Nos qui ex officio ab alto nobis comisso tenemur regna et terras nostras criminosis ac maxime tam nefandis et horribilibus expiare….. Incepimus super premissis inquirere sub forma que sequitur diligentie:»

La declaració la comença R. de Corró, de Torroella de Montgrí, dient que cinc anys enrere, en la fotalesa de Calabuig, ell i l’infant Huguet d’Empúries, preguntaren a P. de Roca quins foren els fets ocorreguts anys enrere, quan va anar a casa del comte Ponç i va dormir en la mateixa habitació. Roca deia que hi havia dos llits, i en un hi dormien el comte i P. de Xesa, i «audivit que amdosos polsauen et quels oiha meneiar et cum hoc audiret volebat scire quid facent et surrexit de lecto et aperuit quadam fenestram... et vedit quod dictus P. de Xesa iacebat super dictum Comitem... Item dixit quod est fama publica in Comitatu et episcopatu Gerundense quod dictus Comes utitur dicto vicio sodomitico cum dicto P. de Xesa et cum Francis Dorca scriptore suo. Item dixit (en R. Corró) quod dictus P. de Roca est cum Maugaulino in Sicilia.»

El 13 d’agost del 1311 el cavaller J. de Cornellà declarà davant el reique feia més de trenta anys que mantenia una “estreta relació” amb el comte d’Empúries. Tot va començar després de la guerra del comte amb Berenguer de Vujols, quan el comte li feu grans precs perquè dormissin junts. Hi va accedir, i el comte va començar a pessigar-li la cuixa “…Comes comensa a pessigar lo dit Jacme en la cuxa et en lo flanch et metres en joc ab ell, et iste teste dixit ei quod non faceret et dormiren (…) comes posuit alteram manum suarum in membro virili ipsius teste et ipse testc sentiens hoc, cum manu sua impulit manu predicti …”

Aquests són un parell d’extractes de l’acta, i val la pena llegir-se el text sencer (us deixo els links al final). De tota manera sembla que el comte d’Empúries havia caigut en un estat de degradació i que el rei en Jaume ho va aprofitar per acabar amb ell. Com que seria pesat de posar aquí, us adjunto el link d’allà on o he extret:

Miret i Sans, Joaquim: “Sempre han tingut béch les oques. Apuntacions per la història de les costums privades”. Imp. F. Badia, Barcelona 1905-1906

http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/public/90254065432303828743457/p0000002.htm

escuts i segells

2008-09-04T11:33:00.002+02:00

Escuts i segells comtals trobats al web

A sobre: segell utilitzat pel comte Ponç V

A sobre: escut comtal de la primera dinastia, privativa

A sobre: escut comtal de la segona dinastia, vinculada al casal de Barcelona

mapes

2008-09-04T11:28:00.003+02:00

Tot seguit uspresento un recull de mapes referents al comtat trobats al web

Línia del Temps

2008-09-01T15:08:00.006+02:00

Un esquema de la línia del temps on es veuen els comtes de Barcelona, Rosselló i Empúries

Evolució urbanística. Edificis singulars

2008-09-01T12:46:00.001+02:00

Durant l’alta edat mitjana, el nucli urbà emmurallat de Castelló ocupa el puig Salner. Ja en la baixa edat mitjana, el creixement de l’activitat comercial i artesanal de la vila situen el centre a la Plaça dels homes, on hi havia l’ajuntament i la llotja de mar. La muralla s’hagué d’ampliar i arribà del rec del molí al carrer muralla. A principis del segle XIV comencen a aparèixer alguns barris situats a extramurs. Hi ha dos hospitals: el de Santa Llúcia, prop de l’esglèsia, i un hospital de mesells (leprosos; del llatí misĕllu, ‘miserable’) al barri de Sant Llàtzer. Durant el segle XVIII es reconstrueixen edificis com la casa de la canònica, del monestir de Sant Pere, i alguns convents. Aquests edificis, i una part de la muralla van ser destruïts per les tropes franceses durant les guerres dels segadors, de successió i del francès.

Catedral de Castelló: de l’esglèsia romànica consagrada al 1064 només en queda la base del campanar actual. Les reformes es començen al s. XIII dirigides per Ramon de Xartres. L’edifici és del tipus gòtic català, planta de tres naus amb una central molt més ampla i separades per columnes i arcs formers; Cada nau és dividida en nou tramades cobertes per voltes ogivals sostingudes per quatre nervis que conflueixen en una clau (algunes historiades amb sants o escenes bíbliques. La capçalera presenta un absis corresponent a la nau principal i dues absidioles al principi de les naus laterals. La carcassa es troba reforçada per grans contraforts coronats per gàrgoles. La capçalera i les dues primeres tramades estan completades amb arcbotants. Campanar romànic amb decoració llombarda, obertures de punt rodó amb columnes i capitells, frisos d’arcuacions i dents de serra, mostrant una clara orientació cap al nou estil gòtic.
A principis del XV ja s’havia acabat la portalada principal i la seva obra escultòrica. En la visita pastoral de 1437 hi consten 34 altars. Les guerres de remences van retardar les obres fins al darrer quart del XV, quan s’esculpeix l’altar major d’alabastre (gòtic-borgonyó). Al XVII i XVIII s’afegeixen les capelles laterals de la Puríssima Sang i la Verge dels Dolors

El pont vell, construït durant el govern de Pere I (1325-41), fou restaurat després de l’aiguat de 1421. 7 arcs de forma rebaixada i d’amplades diferents, l’arc de pedra és original, els de rajola corresponen a reformes tardanes. Els pilars estan fets de pedra gran sense escairar.

Comtat independent (X-XI)

2008-09-01T12:38:00.001+02:00

A la mort de Gausfred, al 991, els comtats foren dividits entre els seus dos fills: Hug es quedà amb Empúries i Peralada i Guislabert amb Rosselló. La separació dels comtats bessons va ser definitiva, però van restar units per llaços jurídics, de propietat i de relacions intimes durant més de dos segles.

Hug I va se el primer comte de la primera dinastia privativa d’Empúries. Quan el seu germà Guislabert I de Rosselló va morir, Hug I va envair el comtat de Rosselló, però va signar la pau amb el seu nebot Gausfred II de Rosselló gràcies a la intervenció del comte de Besalú Bernat I Tallaferro i l’Abat Oliba en favor del comte de Rosselló. Hug I va vendre a la seva esposa, la comtessa Guillema, dos alous del terme de Castelló i Roses. La comtessa va cedir els dos alous i d’altres possessions al bisbe de Girona, fent créixer la importància del bisbe dins el comtat, que serà l’arrel de futurs problemes i enfrontaments.

És a l’any 1007 quan sentim parlar per primera vegada de l’església de Santa Maria de Castelló. Apareix en un document de compra d’unes terres pel bisbe Odó de Girona a un matrimoni, Tedmar i Truitel·la, d’un alou que comprenia diversos monticles, dues llacunes i dos estanys (“Ded” i “Bona Conca”). Aquesta propietat limitava, entre d’altres llocs amb les terres de Sancta Maria de Castilione.

Comtat autònom (XI-XII)

2008-09-01T12:34:00.001+02:00

Ponç I succeeix al seu pare Hug I al 1040 a la mort d’aquest. Ponç I fou el que va iniciar i va fer consagrar l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries al 1064. També fou el primer comte que va retre vassallatge al comte de Barcelona. En morir Ponç I el comtat passà a Hug II, però els castells de Carmençó i de Rocabertí i la vila de Peralada les va deixar al seu altre fill Berenguer. En el moment e la seva mort el trasllat de la capital comtal a Castelló fou definitiu. Castelló deixa de ser una villa del pagus de Peralada per esdevenir la capital comtal. Peralada, que restarà definitivament separada del comtat, passarà sota la influència de Castelló. Hug II va acordar un conveni de col·laboració mútua amb Guislabert de Rosselló per anar en contra dels enemics comuns i col·laborar en la política interior. Tot i fer grans donacions al monestir de Sant Pere de Rodes, tingué grans disputes amb els canonges de Girona i el bisbe Berenguer Guifré sobre els delmes de Santa Maria. Hug II fou un dels consellers del comte de Barcelona en la expedició a Mallorca de 1114. Hug mor al 1116 i el seu fill Ponç II esdevé comte d’Empúries.
Ponç II renovà els pactes d’ajuda mútua amb Gausfred III de Rosselló. El comte de Barcelona obliga a trencar els pactes amb el comte de Rosselló, però els va renovar al 1130 tot incloent una clàusula que preveia la successió mútua del comtat que restés vacant. Va tenir rivalitats polítiques amb Renard de Peralada i es va voler apoderar dels delmes i drets de l’església de Santa Maria enfrontant-se amb el bisbe de Girona

Ramon Berenguer III, a més de ser comte de Barcelona, Girona i Osona, va obtenir el comtat de Besalú al 1111 per la mort del comte de Besalú Bernat III, casat amb Ximena, la filla de Ramon Berenguer III. El comte de Cerdanya Bernat I era fill de Guillem I de Cerdanya i de Sança de Barcelona, filla de Ramon Berenguer I comte de Barcelona. Bernat I es va oposar fermament a que el comtat de Besalú, feudatari del comte de Cerdanya, s’integrés al comtat de Barcelona. Bernat, però, va acceptar i va renunciar als seus drets en favor del seu cosí germà el comte de Barcelona. La sort de Bernat fou que va morir sense descendència, i així el comtat de Cerdanya va passar també a mans del comte de Barcelona.

En aquests moments, Ramon Berenguer III ocupava tota la Gòtia excepte Urgell, Empúries i Rosselló. El comtat d’Empúries estava envoltat pel comte de Barcelona ja sigui per terres seves o terres sota el seu protectorat. Ponç va seguir una política agressiva amb el comte de Barcelona entrant al comtat de Besalú apoderant-se de les viles de Llers i Navata al 1121. Però dos anys més tard, el comte de Barcelona li feu renovar el vassallatge i l’ obligà a restituir-li tot allò que havia pres al 1128.

Va participar en les reunions de Pau i Treva de Déu a Lleida al 1134, i al 1138 va tornar a retre vassallatge al comte de Barcelona, aquesta vegada a Ramon Berenguer IV el Sant.

Al 1147 tingué un enfrontament amb Jofre I vescomte de Rocabertí i Gausfred III comte de Rosselló per la possessió del castell de Requesens. Al mateix any viatja a Lleida amb el nou comte de Barcelona, i participa en la conquesta de la ciutat al 1149. Ponç mor al 1154 i el seu fill Hug esdevé comte d’Empúries.

Hug II va fortificar la vila amb un recinte murat. Al 1168 una comanda petita de templers, de tres o quatre monjos, s’estableix al puig de Cavalleria, a extramurs al nord de la vila. Al 1173 mor Hug II i el seu fill Ponç esdevé comte d’Empúries.

El regnat de Ponç III va estar marcat per les grans pestes i inundacions que el sumiren en una gran crisi econòmica. Tot i això, va fer grans donacions als monestirs de Sant Pere de Rodes i Sant Quirze de Colera. Al 1190 l’infant Hug, hereu de Ponç III, va participar en la Tercera Croada a Terra Santa. Ponç III fou el primer comte que assistí a Corts Generals a Catalunya, celebrades al 1197. Els conflictes amb el bisbe de Girona i les bones relacions amb el comte de Barcelona esdevenen una constant. Ponç III va morir al 1200 i l’infant Hug el va succeir.

Temps de conquestes

2008-09-01T12:31:00.001+02:00

Hug IV va retre homenatge al comte-rei Pere I al 1210, i al 1212 el va acompanyar a la batalla de las Navas de Tolosa. Al 1213 fou excomunicat per Papa de Roma per acollir els albigesos dins el seu comtat, així com per envair dominis eclesiàstics. Al 1220 va fer pactes d’amistats amb el comte Nunó I de Cerdanya i Rosselló que l’ajudà en la lluita contra Gausbert de Palol.

Al 1228 va participar decisivament en l’assemblea de Barcelona amb el seu fill, l’infant Ponç, on es decidí l’empresa de Mallorca, que al 1229 es va concretar amb la Corada contra al-Mayûrca. Hug IV va conduir l’ala dreta de l’exèrcit català a la batalla de Portopí, i al setge de la ciutat de Mallorca va rebutjar un atac enemic que va permetre obrir flancs favorables als catalans. Poc després, durant el repartiment de les terres conquerides va morir víctima de la pesta i Ponç IV el va succeïr. Molts dels súbdits del comte d’Empúries es van quedar a l’illa per repoblar-la.
Ponç IV va intentar pal·liar la crisi econòmica venent terres en alou a l’abat de Santa Maria de Roses i donant feus al vescomte de Rocabertí, així com vàries permutes. Una de les permutes foren unes terres del Rosselló cedides al comte-rei a canvi de la població de Banyuls al 1248. Va participar en la conquesta de València i al 1234 es va casar amb Teresa Fernández de Lara. Al 1236 fou conseller reial i paricipà en les corts de Motsó, així com a les corts catalanes de 1251 on va fer homenatge a l’infant Pere com a hereu del comtat de Barcelona. Al 1246 Ponç IV fou ambaixador a Tunis i a Paris al 1264 juntament amb el bisbe de Barcelona. Al 1261, l’infant Hug es casa amb Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas i filla de Simó de Bas i Garsenda d’Anglesola i va participar en les campanyes del comte-rei Jaume I a Múrcia al 1265. Hug V va esdevenir comte d’Empúries a la mort del seu pare al 1269.

Oratores et bellatores (XIII)

2008-09-01T12:29:00.000+02:00

Els segle XIII va ser molt important pel que fa a l’establiment de diferents ordres religiosos, deixant clara la importància que adquirí la vila. El convent de la Mercè es va fundar al 1238 amb la participació de Pere Nolasc i Ponç IV, que també va protegir el monestir de Sant Quirze de Colera. Els franciscans, amb el convent de sant Francesc, es van instal·lar a la vila cap al 1245 a tocar la muralla vora el camí de Roses. Durant aquest segle també s’estableix el convent de Sant Agustí a un lloc anomenat Sant Llàtzer, a extramurs.

El regnat de Hug V va ser molt agitat. Hug es va enemistar amb Jaume I per ser un dels principals elements de la lliga de barons agreujats amb el rei. Va participar en la rebel·lió de nobles que assetjà i saquejà Figueres al 1270, emportant-se les portes de la vila reial a Castelló. També va hostilitzar Girona. Hug fou vençut en una batalla al Voló juntament amb Dalmau de Rocabertí. A més de ser comte d’Empúries, fou vescomte de Bas com a resultat del matrimoni amb Sibil·la de Palau. Tingué enemistat amb el comte-rei Jaume I, qui va enviar les tropes reials al comtat i van obligar a Hug V a rendir-se al 1275. Hug morí dos anys més tard i el succeí l’infant Ponç com a Ponç V comte d’Empúries.

La mare de Ponç V, enviudada, va vendre el vescomtat de Bas al comte-rei Pere el Gran. Ponç es va casar amb Marquesa de Cabrera, unint el senyoriu de Cabrera al comtat d’Empúries. Ponç es va identificar plenament amb la causa de Pere el Gran en la creuada contra Catalunya (1284-1285) on va defensar el coll de la Maçana i Banyuls de la Marenda durant la Croada contra Catalunya. Com que també va participar en les “vespres sicilianes” i En compensació, Pere el Gran li va retornar el vescomtat de Bas i els drets sobre Ferran i Castellfollit de Riubregós. Va ser almirall de la flota reial catalana i va acompanyar al rei Jaume II en el retorn de Sicília al 1291. Bescanvià el vescomtat de Bas al seu germà Hug a canvi de les senyories de Castellfollit, Montros i Montagut al 1292.

La decadència (XIII-XIV)

2008-09-01T12:24:00.001+02:00

Ponç V s’enemistà amb el bisbe de Girona perquè l’acusava d’enderrocar el castell de Llavaneres. També va apujar el preu de la sal de Castelló que es venia als súbdits reials o eclesiàstics i va impedir l’exportació de viandes a terres reials. Aquests fets li van ocasionar llargs processos davant la justícia reial. El rei Jaume II, dins la seva política d’intimidació als comtes d’Empúries, al 1294 va manar al governador de la vila reial de Torroella Bernat de Llàvia construir el castell del Montgrí sobre una antiga fortalesa del segle XI. La decadència en què va caure el comtat d’Empúries, feu innecessària la finalització del castell, que es va quedar a mig acabar al 1401. Per posar més llenya al foc, una galera d’Empúries va fer presoners a la costa andalusina a 65 súbdits del soldà de Granada, aliat de Jaume II. El comte-rei va preparar un exèrcit per marxar contra Ponç. El comte d’Empúries, totalment embargat pels jueus, hagué de sotmetre’s al 1306 als funcionaris reials, als quals va foragitar amb les armes perquè era contrari als interessos reials. Quan al 1309 va morir l’infant Hug fill primogènit de Ponç V, el germà del comte va esdevenir hereu del comtat. Al 1312 els hospitalers van substituir als templers a la comanda local. EL primer comanador de l’ordre va se Pere Vall

Ponç VI el Malgaulí, comte d’Empúries i vescomte de Bas, va tenir problemes amb nobles i eclesiàstics. Fou excomunicat a causa de les disputes amb l’abat d’Amer per la jurisdicció de Colomers. Va lluitar contra els comte-rei Jaume II el just per la successió al comtat d’Urgell i també contra el comte de Rocabertí per disputes frontereres. Es va casar amb Elisabet de Sicília, la filla il·legítima del rei Frederic II de Sicília.

Al 1317 es va fundar el convent de Sant Domènec al costat del Palau dels Comtes amb frares que provenien del convent de Girona. El nou convent fou construït a extramurs, al barri de Sant Marc. El seu primer prior va ser fra Ponç de Montclús al 1318. L’any 1320 es van fer obres d’ampliació a la comanda de Sant Joan.

Al 1322 Ponç VI Malgaulí va morir sense tenir fills mascles, i la seva filla pòstuma Marquesa d’Empúries va ser declarada hereva tan bon punt va néixer. De tota manera fou desposseïda i el comtat va passar a mans d’Hug VI d’Empúries, vescomte de Cardona i besnét de Ponç IV per línia materna.

Hug VI de Cardona, va bescanviar el comtat per la baronia de Pego, la vila de Xaló i el llogaret de Laguar amb l’infant Pere I comte de Ribagorça i fill del comte de Barcelona. Es va extingir la
primera dinastia comtal amb la mort de Marquesa sense successió al 1327. Al 1325 s’inicia la segona dinastia comtal vinculada al casal de Barcelona.

Segona dinastia, vinculada al casal de Barcelona

2008-09-01T12:21:00.000+02:00

Pere I d’Empúries va impulsar reformes a l’esglèsia, va embellir el palaucomtal i feu construir el Pont Vell sobre la Muga. Al 1341 Pere va tornar a permutar el comtat amb el seu germà Ramon Berenguer pel comtat de Prades. Ramon Berenguer d’Empúries s’enemistà amb el seu nebot Pere III, amb els bisbes de Girona, amb el monestir de Sant Quirze de Colera i amb els Rocabertí.

Joan I d’empúries es va rebel·lar al rei Pere III, i al 1386 els exèrcits del comte-rei van conquerir Castelló i el comtat es va unir a la corona. El rei va retornar el comtat a Joan I al 1387 per les pregàries del Sant Pare. Els fills de Joan I, Joan II i Pere III, no foren mai reconeguts pel comte de Barcelona. El nou Palau que es va edificar a l’interior de la muralla va passar a mans dels dominicans al 1401.

Martí l’Humà, fill del rei Pere III declara el comtat unit ala corona en virtut de la clàusula de l’acord de la permuta de 1324 i del contracte de Permuta de 1341, on es preveia el cas d’extinció de la línia directa de successió. Va donar el títol a la seva dona Maria de Luna que el va exercir fins al 1407. El comtat va acabar empenyorat a la Generalitat i a la ciutat de Barcelona pel rei Martí l’Humà al 1409. L’aiguat del 1421 agreuja la decadència de les guerres, epidèmies i l’expulsió dels jueus.

Les capitals comtals

2008-09-01T12:14:00.000+02:00

La primera capital comtal fou Empúries, molt ben fortificada i dotada d’un excel·lent port. Esdevingué una ciutat important en l’època paleocristiana, i durant els segles V-VIII fou seu episcopal. Tot i ser un poblat petit, la seva importància va fer que esdevingués la capital de comtat carolingi. Sant Martí d’Empúries, encara conserva les muralles del segle XIII, amb murs amb marlets, l’antiga porta i la torre quadrangular; restes del castell i l’esglèsia trado-gòtica iniciada al 1507 construïda damunt la basílica episcopal i l’església carolíngia (IX-XV). Empúries va patir els saqueigs normands durant la segona meitat del segle IX, així com les ràtzies dels pirates musulmans de la primera meitat del segle X. El comte Hug II no abandonà Empúries per traslladar-se a Castelló, la nova capital, fins al 1079. Als saqueigs marítims i terrestres s’hi van afegir les guerres feudals catalanes, la insalubritat de les aigües i la acumulació de sorra al port. Aquest trasllat de capital va començar amb Gausfred I.

A partir del segle XI, Castelló va esdevenir la nova capital del comtat. La catedral, la casa de la vila, la llotja i els nombrosos ordres religiosos són indicadors de la importància del passat de la vila. Castelló va perdre la capitalitat quan la corona va incorporar el comtat arran de la capitulació de 1385.

A finals del segle XIII, Ponç Hug IV es feu construïr un palau-castell a Bellcaire per destinar-hi la residància d’estiu del comte.

Temps de marques

2008-08-20T19:46:00.000+02:00

Quan Girona es va lliurar a Carlemany al 785, totes les terres entre l’Albera i la Tordera passaren sota control carolingi. No es coneix l’estat en que van trobar les terres empordaneses ni quin fou el primer comte. Les ràtzies musulmanes contra Girona o Narbona, segurament tingueren conseqüències desastroses per l’Empordà. Carlemany va organitzar el comtat en dos pagi: Empúries i Peralada.

Carlemany i el seu exèrcit es van dirigir al 778 cap a les terres de l’Ebre. En el seu pas per Empúries va deixar a l’eclesiàstic Àtala i a uns altres clergues a la serra de Rodes perquè hi edifiquessin un cenobi a Magrígul. Les terres empordaneses van restar sota control carolingi fins que, després del fracàs del setge a Saragossa, Carlemany hagué de recular, i Àtala hagué de fugir a terres occitanes.

L’any 801, el rei de França Lluís el Piadós va anar al setge de Barcelona acompanyat d’un comte, associat a Empúries, anomenat Ermenguer. Quan la frontera de la marca es va consolidar al Llobregat les ràtzies musulmanes terrestres no solien arribar més enllà de Girona. La tradició marinera del comtat va facilitar la participació en captures d’estols musulmans. Com el del 813 en aigües de Mallorca, on es va capturar un estol que retornava a Còrsega després de saquejar la Provença i el sud del continent europeu.
La comunitat d’interessos va portar a que els comtats de Rosselló, Peralada i Empúries recaigués sobre un mateix comte: Gaucelm I. El segle IX fou molt revoltat en el regne franc. Gaucelm I i el seu germà Bernat de Septimània dominaren un territori immens que anava des del Roine fins al Llobregat. A l’any 832 foren substituïts per Berenguer de Tolosa en els comtats de Barcelona, Girona, Empúries i Rosselló. Al final del regnat de Lluís el piadós, dos nous personatges reberen els comtats: Sunifred rebé el pirinencs, mentre que Sunyer rebé Rosselló i Empúries. Els enfrontaments entre Carles el Calb, rei dels francs, i Bernat de Septimània i el seu filll Guillem, van acabar amb la victòria del rei franc, nomenant comtes a persones de la seva confiança: Aleran, Odalric i Unifred. Sempre es va intentar mantenir units els comtats marítims des de Nimes fins Barcelona. De tota manera, per evitar massa concentració de poder en mans del marquès de Gòtia Unifred, Carles el Calb va deixar el comtat d’Empúries a Sunyer II i al seu germà Delà com a associat al govern. En aquest moment es va trencar la unitat del comtat d’Empúries amb el comtat de Rosselló. El domini indivís del comtat, era una pràctica freqüent, però també cal observar que el comtat d’Empúries contenia dos pagi: el pagus d’Empúries i el pagus de Peralada. El pagus de Peralada quedà absorbit pel comtat d’Empúries perdent l’entitat política pròpia.

Guifré el Pelós va intentar unificar els comtats pirinencs i els mediterranis: va separar el comtat de Besalú de la influència del de Girona i li va donar al seu germà Radulf; va reorganitzar el comtat d’Osona i va nomenar comte de Roselló a un altre germà seu anomenat Miró. La conseqüència per Empúries fou que es quedà encerclat pel comte de Barcelona, si bé no directament, per vassalls seus. A l’any 888, Delà, l’associat de Sunyer, va actuar com a Comte de Girona, cosa que fa dubtar del control real de Guifré sobre alguns comtats catalans.

Sunyer II va seguir la tradició marinera del comtat donant suport a iniciatives comercials i corsàries cap a les balears i a l’al-Ándalus: al 891 un estol d’Empúries de 15 naus van anar contra el port de Petxina, a les costes d’Almeria. Aquest atac, segons fonts andaluses, va provocar una reacció de l’emirat de Còrdova que va portar a l’enclavament de corsaris andalusos a Fraxinetum (Provença) i al domini efectiu de les Balears pels musulmans.

Miró I el vell comte de Rosselló i germà de Guifré el Pelós va morir al 896. Sunyer II es va fer càrrec del comtat, restablint la unitat entre els comtats bessons, i va barrar el pas als poderosos comtats de Cerdanya i Besalú al mar. Això però va comportar la partició del comtat de Rosselló, del qual el pagus del Vallespir va passar sota control del comte de Besalú, així com una llenca prima que anava del Vallespir fins a Fenollet. En morir Sunyer II al 915, els seus fills Gausbert i Benció heretaren els comtats d’Empúries, Peralada i Rosselló en co-govern. Quan un any més tard va morir Benció, Gausbert recupera el mateix territori per ell sol que va controlar el seu pare. Al 927 va aixecar reconstruir Empúries al costat de l’antiga ciutat. Gausfred, fill de Gausbert va heretar els comtats a la mort del seu pare al 931. És el primer en nomenar-se comte “per la gràcia de Déu” i encunya moneda pròpia sense fer esment als reis francs.
Durant el regnat de Gausfred es van produir diverses ràtzies marítimes musulmanes, com la que va destruir Empúries al juliol del 935. Al 936, i com a resposta, el comte Gausfred participà en l’atac marítim a les terres de l’Ebre ajudant al comte Sunyer de Barcelona. Al 940 es van repetir les ràtzies musulmanes, i al 942 una invasió de pobles magiars o hongaresos va afectar de ple al comtat d’Empúries. A l’any 945 el comte Gausfred d’Empúries va donar l’estany i els drets de pesca al monestir de Sant Pere de Rodes, afavorint que esdevingui el monestir més important del comtat i que va aconseguir la independència de Sant Esteve de Banyoles recentment. Al bell mig de l’estany, d’unes 10.000 passes de circumferència, s’hi trobaven 3 illes: una es deia “Uduagre” del llatí udare (= humitejar); l’altra es deia “fonollera”, de foeniculum (=fonoll); i la tercera s’anomenava “Savart” savarda (=terra inculta). Els estanys proporcionaven pesca, caça i sal a les llacunes més properes al mar.

ROMANS, VISIGOTS I MUSULMANS

2008-08-20T18:48:00.001+02:00

La plana de l’Empordà va continuar poblada, sense interrupció, durant les invasions germàniques i el període tardo-imperial romà. En els segles V i VI hi trobaríem ciutats i villae rurals. Els ports d’Empúries i Roses jugarien un paper molt important. Empúries, no només n’era la capital política i administrativa, sinó que a més va esdevenir capital eclesiàstica des del moment en què s’hi va establir la seu episcopal. Durant l’època visigòtica, Empúries seguí sent la capital pel record clàssic, el prestigi de tenir bisbe i per la residència d’un comes. La participació dels set bisbes que va tenir Empúries en els diferents concilis ens indica la importància del bisbat. El port de Roses va mantenir la seva activitat, però amb pèrdua d’importància.

Les terres de l’Empordà degueren caure sota la influència de l’Islam en el moment que Girona va capitular, al 717. La manca de documentació de l’estada musulmana fa pensar que, com d’altres ciutats, van passar a formar part pacíficament del domini musulmà, mantenint les autoritats polítiques i religioses pròpies. Una altra hipòtesi parla de la total devastació de la ciutat indicat perquè quan els francs van entrar a l’Empordà no hi van restituir el bisbat.

TERRITORI

2008-08-20T18:42:00.001+02:00

Originàriament el comtat d’Empúries era un territori centrat en l’antiga ciutat d’Empúries. Comprèn la franja litoral que va des de l’Albera fins més avall del Ter. El fluvià dividia el comtat en dues parts, i el sector septentrional corresponia al pagus de Peralada

Durant els inicis de la reconquesta, el territori es va estructurar en villae. Les villae eren la base de la organització econòmica en època tardorromana i visigòtica i designàven a un extens domini territorial que forma una unitat agrícola completa. La villa Castilione, tot i ser formada per una gran varietat de productes agrícoles, formava un sol centre de producció dominat per una sola família. En època carolíngia, es va restablir l’organització agrària a base de villae, que quan es van desintegrar van originar els masos, la nova unitat agrària i de producció econòmica.

L’edifici on residia el propietari de la villa, solia ser de grans dimensions ja que, no només acollia a la família del senyor acollia sinó que també a les famílies que estaven al seu servei en l’explotació del domini. La residència s’anomenava normalment palatium, i el diminutiu era palatiolo (origen dels noms Palau i Palol respectivament tan freqüentment utilitzats en la toponímia local). En èpoques turbulentes, va ser necessària la fortificació dels palatium, convertint-se així en castellum, turris, o fortia. Castilione és el diminutiu de castellum, i etimològicament quedaria demostrat que la villa Castilione degué estar fortificada. Al costat de la residència senyorial, hi devia haver els edificis destinats a l’explotació del terreny.

Durant el temps que Castelló era una villa del pagus de Peralada devia ostentar una certa importància ja que va ser la seu d’un “malllum” o assemblea per decidir sobre les possessions de les parròquies de Sant Esteve de Banyoles i Sant Pere de Rodes. La vila de Castelló estava situada in comitatu Petralatense, territori també conegut com pagus Tolonense ja que Toló era el nom primitiu del comtat de Peralada, i Castro Tolone n’era la capital i el segon centre de població més important darrere de la capital comtal. El fet de què l’estany sempre rebé el nom d’Estany de Castelló, també denota que la vila tenia força importància.

Peralada, i el seu pagus, correspon a la part septentrional del comtat, des de l’Albera fins al Fluvià. Sovint, també se l’anomenava comtat de Peralada. Els vescomtes de Peralada apareixen documentats entre el 842 i el 1154, adoptant esporàdicament els noms de Rocabertí (971), de Verges (1078) i de Carmençó (1099). A partir del s XII s’imposà el nom de Rocabertí. Al 1200, el comte Ponç III Hug d’Empúries l’anomena com a Vescomtat de Verges en el seu testament. El vescomtat de Rocabertí es centrava en el castell del terme municipal de la Jonquera, i s’estenia pels vessants de la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, Les Escaules, Capmany, Morelles i Bellaguarda. Hi van haver dues línies dinàstiques, i la segona fou l’encreuament de la primera amb fills del comte d’Empúries (Berenguer, fill de Ponç I).