1 de setembre de 2008

Evolució urbanística. Edificis singulars

Durant l’alta edat mitjana, el nucli urbà emmurallat de Castelló ocupa el puig Salner. Ja en la baixa edat mitjana, el creixement de l’activitat comercial i artesanal de la vila situen el centre a la Plaça dels homes, on hi havia l’ajuntament i la llotja de mar. La muralla s’hagué d’ampliar i arribà del rec del molí al carrer muralla. A principis del segle XIV comencen a aparèixer alguns barris situats a extramurs. Hi ha dos hospitals: el de Santa Llúcia, prop de l’esglèsia, i un hospital de mesells (leprosos; del llatí misĕllu, ‘miserable’) al barri de Sant Llàtzer. Durant el segle XVIII es reconstrueixen edificis com la casa de la canònica, del monestir de Sant Pere, i alguns convents. Aquests edificis, i una part de la muralla van ser destruïts per les tropes franceses durant les guerres dels segadors, de successió i del francès.

Catedral de Castelló: de l’esglèsia romànica consagrada al 1064 només en queda la base del campanar actual. Les reformes es començen al s. XIII dirigides per Ramon de Xartres. L’edifici és del tipus gòtic català, planta de tres naus amb una central molt més ampla i separades per columnes i arcs formers; Cada nau és dividida en nou tramades cobertes per voltes ogivals sostingudes per quatre nervis que conflueixen en una clau (algunes historiades amb sants o escenes bíbliques. La capçalera presenta un absis corresponent a la nau principal i dues absidioles al principi de les naus laterals. La carcassa es troba reforçada per grans contraforts coronats per gàrgoles. La capçalera i les dues primeres tramades estan completades amb arcbotants. Campanar romànic amb decoració llombarda, obertures de punt rodó amb columnes i capitells, frisos d’arcuacions i dents de serra, mostrant una clara orientació cap al nou estil gòtic.
A principis del XV ja s’havia acabat la portalada principal i la seva obra escultòrica. En la visita pastoral de 1437 hi consten 34 altars. Les guerres de remences van retardar les obres fins al darrer quart del XV, quan s’esculpeix l’altar major d’alabastre (gòtic-borgonyó). Al XVII i XVIII s’afegeixen les capelles laterals de la Puríssima Sang i la Verge dels Dolors

El pont vell, construït durant el govern de Pere I (1325-41), fou restaurat després de l’aiguat de 1421. 7 arcs de forma rebaixada i d’amplades diferents, l’arc de pedra és original, els de rajola corresponen a reformes tardanes. Els pilars estan fets de pedra gran sense escairar.

2 comentaris:

Bosc de Riera ha dit...

Bones!
Aportació tonta:
M'ha fet gràcia això de l'hospital de mesells, potser ara també en faria falta un amb A, que de masells n'hi ha molts!

Aportació d'interessat:
A què es refereix?

Jaume de Gòtia ha dit...

Jajaja, si que n'hi ha forces, sí!

Merci per l'aportació, ja està aclarit. Els mesells eren els leprosos, els marginats de l'època

Salut i República