1 de setembre del 2008

Oratores et bellatores (XIII)

Els segle XIII va ser molt important pel que fa a l’establiment de diferents ordres religiosos, deixant clara la importància que adquirí la vila. El convent de la Mercè es va fundar al 1238 amb la participació de Pere Nolasc i Ponç IV, que també va protegir el monestir de Sant Quirze de Colera. Els franciscans, amb el convent de sant Francesc, es van instal·lar a la vila cap al 1245 a tocar la muralla vora el camí de Roses. Durant aquest segle també s’estableix el convent de Sant Agustí a un lloc anomenat Sant Llàtzer, a extramurs.

El regnat de Hug V va ser molt agitat. Hug es va enemistar amb Jaume I per ser un dels principals elements de la lliga de barons agreujats amb el rei. Va participar en la rebel·lió de nobles que assetjà i saquejà Figueres al 1270, emportant-se les portes de la vila reial a Castelló. També va hostilitzar Girona. Hug fou vençut en una batalla al Voló juntament amb Dalmau de Rocabertí. A més de ser comte d’Empúries, fou vescomte de Bas com a resultat del matrimoni amb Sibil·la de Palau. Tingué enemistat amb el comte-rei Jaume I, qui va enviar les tropes reials al comtat i van obligar a Hug V a rendir-se al 1275. Hug morí dos anys més tard i el succeí l’infant Ponç com a Ponç V comte d’Empúries.

La mare de Ponç V, enviudada, va vendre el vescomtat de Bas al comte-rei Pere el Gran. Ponç es va casar amb Marquesa de Cabrera, unint el senyoriu de Cabrera al comtat d’Empúries. Ponç es va identificar plenament amb la causa de Pere el Gran en la creuada contra Catalunya (1284-1285) on va defensar el coll de la Maçana i Banyuls de la Marenda durant la Croada contra Catalunya. Com que també va participar en les “vespres sicilianes” i En compensació, Pere el Gran li va retornar el vescomtat de Bas i els drets sobre Ferran i Castellfollit de Riubregós. Va ser almirall de la flota reial catalana i va acompanyar al rei Jaume II en el retorn de Sicília al 1291. Bescanvià el vescomtat de Bas al seu germà Hug a canvi de les senyories de Castellfollit, Montros i Montagut al 1292.