Ramon d'Empúries v1270 -1339

RAMON D'EMPÚRIES

Gran Prior de l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem

El comte Hug i Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas, van tenir tres fills mascles: Ponç, que succeí al seu pare en el comtat, Huguet, que fou bescomte de Bas i comte d’Esquilatx, i Ramon, frare de l’ordre militar de l’Hospital de Jerusalem.

Ramon d'Empuries nasqué vers el 1270. Al 1311 ja era el lloctinent del Mestre de l’Ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la Castellania d’Amposta, o sigui, el primer dignatari de l’ordre de la Corona d’Aragó mentre el càrrec de Castellà d’Amposta restés vacant. Va ostentar aquest càrrec durant tres anys i va rebre continues mostres de consideració del Rei en Jaume. En una ocasió Ramon va demanar permís al comte-rei per transportar el millor blat, i altres grans, de Penyíscola o València cap Empúries. Al 1313 el rei li dóna potestat per construïr el castell de Gualta. S’anomenava R. d'Empuries gerenti vices in Castellania Emposte venerabilis Magistri Hospitalis Sancti Johannis Jherusalem, o tenenti locum in Castellanie Emposte venerabilis Magistri Hospitalis.

Al 1314 fou destituït, i es va nomenar Castellà d’Amposta a fra Martí Perez de Oros. Ramon es va resistir molt a acceptar les disposicions del Gran Mestre fins al punt de preparar-se per lluitar contra Perez de Oros. El rei , mitjançant una carta del 8 de juny del mateix any el cridà a València per explicar la seva conducta. S’enemistà amb el rei Jaume II, i aquest va encetar un procés contra Ramon on és acusat de deshonestedat. Entre les acusacions d’haver mantingut relacions amb diverses dones, s’hi inclouen les acusacions de “sodomita actiu” i acabà per fugir de catalunya. Una carta del 29 de març de 1316, el rei dóna “guiatge i seguretat” perque pugui venir al “nostre territori” i parlar amb Perez d’Oros, que volia parlar amb ell. Al juny del 1317 es trobà amb un nebot seu a Barcelona que li va jurar obediència sempre que fos en actes legals i honests “spontanea voluntate et ex certa sciencia eligo vos religiosum virum frat. R. de Empuriis patruum meum in dominum meum naturalem promitens vobis quod ero homo vestro fidelis et legalis et quod obediam vobis tamque domino meo naturali... et obediam etiam vobis in omnibus mandatis vestris licitis et honestis.”

Al 1319 va ser nomenat Gran Prior de l’ordre de l’Hospital a Catalunya, càrrec de nova creació per treure de la dependència del Castellà d’Amposta les propietats de l’ordre de Catalunya, Mallorca i Rosselló, ja que després de l’adquisició de les propietats dels Templers, van augmentar els bens i no era possible dixar-ho tot a mans d’un sol dignatari. Durant els cinc anys que va ocupar el càrrec, va tornar a rebre gans deferències del Rei en Jaume, que l’anomenava mon conseller per treure cavalls i gra de Lleida i Tortosa i portar-ho cap Empúries.

A l’octubre de 1325 encara era prior, però en els documents de la cancilleria reial del 1326 se l’anomena simplement “frare del Hospital”. El càrrec de Prior l’ocupà Sanç d’Aragó, Castellà d’Amposta. El 17 de gener del 1326 hi ha un document reial de legitimació d’un fill d’en Ramon però l’excloïa de la corona comtal. És curios  com a un venerable y religiós frare, que havia fet vot de castedat, se li reconeixia un fill sense problemes, una mostra del convencionalisme ja molt estès en aquells temps. La legitimació d’un altre bastard, ramonet, fill del comte Hug  va acabar de desmoralitzar la família comtal emporitana. Possiblement això va fer que fos destituït del càrrec de Prior, però no va perdre els contactes a la cort reial. Al 1333 el rei li donà guiatge i protecció per anar a veure el Papa amb la seva família. AL 1334 el rei alfons el nomenà tutor especial de l’infant Joan, fill de l’infant Pere comte d’Empúries de la nova dinastia. Ja al 1339 se’l menciona mort en una acta notarial.

Bibliografia:

Miret i Sans, Joaquim: “Sempre han tingut béch les oques. Apuntacions per la història de les costums privades”. Imp. F. Badia, Barcelona 1905-1906