Originàriament el comtat d’Empúries era un territori centrat en l’antiga ciutat d’Empúries. Comprèn la franja litoral que va des de l’Albera fins més avall del Ter. El fluvià dividia el comtat en dues parts, i el sector septentrional corresponia al pagus de Peralada
Durant els inicis de la reconquesta, el territori es va estructurar en villae. Les villae eren la base de la organització econòmica en època tardorromana i visigòtica i designàven a un extens domini territorial que forma una unitat agrícola completa. La villa Castilione, tot i ser formada per una gran varietat de productes agrícoles, formava un sol centre de producció dominat per una sola família. En època carolíngia, es va restablir l’organització agrària a base de villae, que quan es van desintegrar van originar els masos, la nova unitat agrària i de producció econòmica.
L’edifici on residia el propietari de la villa, solia ser de grans dimensions ja que, no només acollia a la família del senyor acollia sinó que també a les famílies que estaven al seu servei en l’explotació del domini. La residència s’anomenava normalment palatium, i el diminutiu era palatiolo (origen dels noms Palau i Palol respectivament tan freqüentment utilitzats en la toponímia local). En èpoques turbulentes, va ser necessària la fortificació dels palatium, convertint-se així en castellum, turris, o fortia. Castilione és el diminutiu de castellum, i etimològicament quedaria demostrat que la villa Castilione degué estar fortificada. Al costat de la residència senyorial, hi devia haver els edificis destinats a l’explotació del terreny.
Durant el temps que Castelló era una villa del pagus de Peralada devia ostentar una certa importància ja que va ser la seu d’un “malllum” o assemblea per decidir sobre les possessions de les parròquies de Sant Esteve de Banyoles i Sant Pere de Rodes. La vila de Castelló estava situada in comitatu Petralatense, territori també conegut com pagus Tolonense ja que Toló era el nom primitiu del comtat de Peralada, i Castro Tolone n’era la capital i el segon centre de població més important darrere de la capital comtal. El fet de què l’estany sempre rebé el nom d’Estany de Castelló, també denota que la vila tenia força importància.
Peralada, i el seu pagus, correspon a la part septentrional del comtat, des de l’Albera fins al Fluvià. Sovint, també se l’anomenava comtat de Peralada. Els vescomtes de Peralada apareixen documentats entre el 842 i el 1154, adoptant esporàdicament els noms de Rocabertí (971), de Verges (1078) i de Carmençó (1099). A partir del s XII s’imposà el nom de Rocabertí. Al 1200, el comte Ponç III Hug d’Empúries l’anomena com a Vescomtat de Verges en el seu testament. El vescomtat de Rocabertí es centrava en el castell del terme municipal de la Jonquera, i s’estenia pels vessants de la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, Les Escaules, Capmany, Morelles i Bellaguarda. Hi van haver dues línies dinàstiques, i la segona fou l’encreuament de la primera amb fills del comte d’Empúries (Berenguer, fill de Ponç I).
1 comentari:
Ja era hora que et decidissis a fer-lo!!! Ara, a continuar-lo!!!
Publica un comentari a l'entrada