La plana de l’Empordà va continuar poblada, sense interrupció, durant les invasions germàniques i el període tardo-imperial romà. En els segles V i VI hi trobaríem ciutats i villae rurals. Els ports d’Empúries i Roses jugarien un paper molt important. Empúries, no només n’era la capital política i administrativa, sinó que a més va esdevenir capital eclesiàstica des del moment en què s’hi va establir la seu episcopal. Durant l’època visigòtica, Empúries seguí sent la capital pel record clàssic, el prestigi de tenir bisbe i per la residència d’un comes. La participació dels set bisbes que va tenir Empúries en els diferents concilis ens indica la importància del bisbat. El port de Roses va mantenir la seva activitat, però amb pèrdua d’importància.
Les terres de l’Empordà degueren caure sota la influència de l’Islam en el moment que Girona va capitular, al 717. La manca de documentació de l’estada musulmana fa pensar que, com d’altres ciutats, van passar a formar part pacíficament del domini musulmà, mantenint les autoritats polítiques i religioses pròpies. Una altra hipòtesi parla de la total devastació de la ciutat indicat perquè quan els francs van entrar a l’Empordà no hi van restituir el bisbat.
1 comentari:
Ja van dos escrits: això es posa interessant!
Publica un comentari a l'entrada