A la mort de Gausfred, al 991, els comtats foren dividits entre els seus dos fills: Hug es quedà amb Empúries i Peralada i Guislabert amb Rosselló. La separació dels comtats bessons va ser definitiva, però van restar units per llaços jurídics, de propietat i de relacions intimes durant més de dos segles.
Hug I va se el primer comte de la primera dinastia privativa d’Empúries. Quan el seu germà Guislabert I de Rosselló va morir, Hug I va envair el comtat de Rosselló, però va signar la pau amb el seu nebot Gausfred II de Rosselló gràcies a la intervenció del comte de Besalú Bernat I Tallaferro i l’Abat Oliba en favor del comte de Rosselló. Hug I va vendre a la seva esposa, la comtessa Guillema, dos alous del terme de Castelló i Roses. La comtessa va cedir els dos alous i d’altres possessions al bisbe de Girona, fent créixer la importància del bisbe dins el comtat, que serà l’arrel de futurs problemes i enfrontaments.
És a l’any 1007 quan sentim parlar per primera vegada de l’església de Santa Maria de Castelló. Apareix en un document de compra d’unes terres pel bisbe Odó de Girona a un matrimoni, Tedmar i Truitel·la, d’un alou que comprenia diversos monticles, dues llacunes i dos estanys (“Ded” i “Bona Conca”). Aquesta propietat limitava, entre d’altres llocs amb les terres de Sancta Maria de Castilione.
Hug I va se el primer comte de la primera dinastia privativa d’Empúries. Quan el seu germà Guislabert I de Rosselló va morir, Hug I va envair el comtat de Rosselló, però va signar la pau amb el seu nebot Gausfred II de Rosselló gràcies a la intervenció del comte de Besalú Bernat I Tallaferro i l’Abat Oliba en favor del comte de Rosselló. Hug I va vendre a la seva esposa, la comtessa Guillema, dos alous del terme de Castelló i Roses. La comtessa va cedir els dos alous i d’altres possessions al bisbe de Girona, fent créixer la importància del bisbe dins el comtat, que serà l’arrel de futurs problemes i enfrontaments.
És a l’any 1007 quan sentim parlar per primera vegada de l’església de Santa Maria de Castelló. Apareix en un document de compra d’unes terres pel bisbe Odó de Girona a un matrimoni, Tedmar i Truitel·la, d’un alou que comprenia diversos monticles, dues llacunes i dos estanys (“Ded” i “Bona Conca”). Aquesta propietat limitava, entre d’altres llocs amb les terres de Sancta Maria de Castilione.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada