Ponç I succeeix al seu pare Hug I al 1040 a la mort d’aquest. Ponç I fou el que va iniciar i va fer consagrar l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries al 1064. També fou el primer comte que va retre vassallatge al comte de Barcelona. En morir Ponç I el comtat passà a Hug II, però els castells de Carmençó i de Rocabertí i la vila de Peralada les va deixar al seu altre fill Berenguer. En el moment e la seva mort el trasllat de la capital comtal a Castelló fou definitiu. Castelló deixa de ser una villa del pagus de Peralada per esdevenir la capital comtal. Peralada, que restarà definitivament separada del comtat, passarà sota la influència de Castelló. Hug II va acordar un conveni de col·laboració mútua amb Guislabert de Rosselló per anar en contra dels enemics comuns i col·laborar en la política interior. Tot i fer grans donacions al monestir de Sant Pere de Rodes, tingué grans disputes amb els canonges de Girona i el bisbe Berenguer Guifré sobre els delmes de Santa Maria. Hug II fou un dels consellers del comte de Barcelona en la expedició a Mallorca de 1114. Hug mor al 1116 i el seu fill Ponç II esdevé comte d’Empúries.
Ponç II renovà els pactes d’ajuda mútua amb Gausfred III de Rosselló. El comte de Barcelona obliga a trencar els pactes amb el comte de Rosselló, però els va renovar al 1130 tot incloent una clàusula que preveia la successió mútua del comtat que restés vacant. Va tenir rivalitats polítiques amb Renard de Peralada i es va voler apoderar dels delmes i drets de l’església de Santa Maria enfrontant-se amb el bisbe de Girona
Ramon Berenguer III, a més de ser comte de Barcelona, Girona i Osona, va obtenir el comtat de Besalú al 1111 per la mort del comte de Besalú Bernat III, casat amb Ximena, la filla de Ramon Berenguer III. El comte de Cerdanya Bernat I era fill de Guillem I de Cerdanya i de Sança de Barcelona, filla de Ramon Berenguer I comte de Barcelona. Bernat I es va oposar fermament a que el comtat de Besalú, feudatari del comte de Cerdanya, s’integrés al comtat de Barcelona. Bernat, però, va acceptar i va renunciar als seus drets en favor del seu cosí germà el comte de Barcelona. La sort de Bernat fou que va morir sense descendència, i així el comtat de Cerdanya va passar també a mans del comte de Barcelona.
En aquests moments, Ramon Berenguer III ocupava tota la Gòtia excepte Urgell, Empúries i Rosselló. El comtat d’Empúries estava envoltat pel comte de Barcelona ja sigui per terres seves o terres sota el seu protectorat. Ponç va seguir una política agressiva amb el comte de Barcelona entrant al comtat de Besalú apoderant-se de les viles de Llers i Navata al 1121. Però dos anys més tard, el comte de Barcelona li feu renovar el vassallatge i l’ obligà a restituir-li tot allò que havia pres al 1128.
Va participar en les reunions de Pau i Treva de Déu a Lleida al 1134, i al 1138 va tornar a retre vassallatge al comte de Barcelona, aquesta vegada a Ramon Berenguer IV el Sant.
Al 1147 tingué un enfrontament amb Jofre I vescomte de Rocabertí i Gausfred III comte de Rosselló per la possessió del castell de Requesens. Al mateix any viatja a Lleida amb el nou comte de Barcelona, i participa en la conquesta de la ciutat al 1149. Ponç mor al 1154 i el seu fill Hug esdevé comte d’Empúries.
Hug II va fortificar la vila amb un recinte murat. Al 1168 una comanda petita de templers, de tres o quatre monjos, s’estableix al puig de Cavalleria, a extramurs al nord de la vila. Al 1173 mor Hug II i el seu fill Ponç esdevé comte d’Empúries.
El regnat de Ponç III va estar marcat per les grans pestes i inundacions que el sumiren en una gran crisi econòmica. Tot i això, va fer grans donacions als monestirs de Sant Pere de Rodes i Sant Quirze de Colera. Al 1190 l’infant Hug, hereu de Ponç III, va participar en la Tercera Croada a Terra Santa. Ponç III fou el primer comte que assistí a Corts Generals a Catalunya, celebrades al 1197. Els conflictes amb el bisbe de Girona i les bones relacions amb el comte de Barcelona esdevenen una constant. Ponç III va morir al 1200 i l’infant Hug el va succeir.
Ponç II renovà els pactes d’ajuda mútua amb Gausfred III de Rosselló. El comte de Barcelona obliga a trencar els pactes amb el comte de Rosselló, però els va renovar al 1130 tot incloent una clàusula que preveia la successió mútua del comtat que restés vacant. Va tenir rivalitats polítiques amb Renard de Peralada i es va voler apoderar dels delmes i drets de l’església de Santa Maria enfrontant-se amb el bisbe de Girona
Ramon Berenguer III, a més de ser comte de Barcelona, Girona i Osona, va obtenir el comtat de Besalú al 1111 per la mort del comte de Besalú Bernat III, casat amb Ximena, la filla de Ramon Berenguer III. El comte de Cerdanya Bernat I era fill de Guillem I de Cerdanya i de Sança de Barcelona, filla de Ramon Berenguer I comte de Barcelona. Bernat I es va oposar fermament a que el comtat de Besalú, feudatari del comte de Cerdanya, s’integrés al comtat de Barcelona. Bernat, però, va acceptar i va renunciar als seus drets en favor del seu cosí germà el comte de Barcelona. La sort de Bernat fou que va morir sense descendència, i així el comtat de Cerdanya va passar també a mans del comte de Barcelona.
En aquests moments, Ramon Berenguer III ocupava tota la Gòtia excepte Urgell, Empúries i Rosselló. El comtat d’Empúries estava envoltat pel comte de Barcelona ja sigui per terres seves o terres sota el seu protectorat. Ponç va seguir una política agressiva amb el comte de Barcelona entrant al comtat de Besalú apoderant-se de les viles de Llers i Navata al 1121. Però dos anys més tard, el comte de Barcelona li feu renovar el vassallatge i l’ obligà a restituir-li tot allò que havia pres al 1128.
Va participar en les reunions de Pau i Treva de Déu a Lleida al 1134, i al 1138 va tornar a retre vassallatge al comte de Barcelona, aquesta vegada a Ramon Berenguer IV el Sant.
Al 1147 tingué un enfrontament amb Jofre I vescomte de Rocabertí i Gausfred III comte de Rosselló per la possessió del castell de Requesens. Al mateix any viatja a Lleida amb el nou comte de Barcelona, i participa en la conquesta de la ciutat al 1149. Ponç mor al 1154 i el seu fill Hug esdevé comte d’Empúries.
Hug II va fortificar la vila amb un recinte murat. Al 1168 una comanda petita de templers, de tres o quatre monjos, s’estableix al puig de Cavalleria, a extramurs al nord de la vila. Al 1173 mor Hug II i el seu fill Ponç esdevé comte d’Empúries.
El regnat de Ponç III va estar marcat per les grans pestes i inundacions que el sumiren en una gran crisi econòmica. Tot i això, va fer grans donacions als monestirs de Sant Pere de Rodes i Sant Quirze de Colera. Al 1190 l’infant Hug, hereu de Ponç III, va participar en la Tercera Croada a Terra Santa. Ponç III fou el primer comte que assistí a Corts Generals a Catalunya, celebrades al 1197. Els conflictes amb el bisbe de Girona i les bones relacions amb el comte de Barcelona esdevenen una constant. Ponç III va morir al 1200 i l’infant Hug el va succeir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada