El comte Hug V i Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas, van tenir tres fills mascles: Ponç, que succeí al seu pare en el comtat, Huguet, que fou vescomte de Bas i comte d’Esquilatx, i Ramon, frare de l’ordre militar de l’Hospital de Jerusalem.
El pare va morir al 1277 i Ponç V (Ponç Hug IV) va començar a governar el comtat essent menor d’edat i solter. Potser no arribava ni a vint anys, doncs estava subjecte a la curadoria del cavaller Simó de Trilla. El matrimoni amb Marquesa de Cabrera no es degué haver celebrat abans del 1285, ja que el fill primogènit era nascut al 1287.
Des del 1293, el rei en Jaume II començà a qüestionar i a dificultar el govern de Ponç amb l’objectiu d’anul·lar l’autonomia del comtat. L’odi de Jaume II envers el comte, anà cresquent i va embolcallar a Ponç amb una multitud d’expedients i litigis. El comte Ponç es resistia inutilment i cada dia es feia més feble i perillosa l’existència del comtat autònom. Tan bon punt s’aclaria una reclamació, el rei en promovia dues de noves. El recurs més cruel que va disposar el rei contra el comte va ser la de pecat de sodomia, per acabar d’enfonsar i deshonrar a Ponç Hug davant vasalls i extranys. Ponç Hug va morir al cap d’un any i mig de l’acusació i la informació dels testimonis.
El que sembla cert és que el comte estava envoltat de gent “indigna”que tenia familiaritat amb homes de “vida sospitosa” i que acabà adquirint els vicis més degradants. El rei, però, mogut per l’odi i l’interés va magnificar els pecats de Ponç.
L’acta d’acusació del vici de sodomia envers Ponç Hug d’Empúries és a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El començament es troba en mal estat de conservació. Presento alguns fragment que es mereixen l’atenció tant pel valor històric com per la cruesa i detallisme de les acusacions:
«Die veneris VIII idus augusti anno Domini MCCC undecimo in ciuitate Barchin….. audienciam nostri Jacobi Dei gracia Regis Arag….. per famam et clamorem validum quam et quem diucius sine sine scandalo dissimulare non possemus uel sine periculo tolerare et sepius…... peruenisset non nullos in diocesis Gerundense illa incontinencia laborare que contra naturam est propter quam venit ira Dei in filios... et quinque ciuitates igne consumpsit ubi venus mutatur in alteram formam ubi amor queritur nec videtur. Nos qui ex officio ab alto nobis comisso tenemur regna et terras nostras criminosis ac maxime tam nefandis et horribilibus expiare….. Incepimus super premissis inquirere sub forma que sequitur diligentie:»
La declaració la comença R. de Corró, de Torroella de Montgrí, dient que cinc anys enrere, en la fotalesa de Calabuig, ell i l’infant Huguet d’Empúries, preguntaren a P. de Roca quins foren els fets ocorreguts anys enrere, quan va anar a casa del comte Ponç i va dormir en la mateixa habitació. Roca deia que hi havia dos llits, i en un hi dormien el comte i P. de Xesa, i «audivit que amdosos polsauen et quels oiha meneiar et cum hoc audiret volebat scire quid facent et surrexit de lecto et aperuit quadam fenestram... et vedit quod dictus P. de Xesa iacebat super dictum Comitem... Item dixit quod est fama publica in Comitatu et episcopatu Gerundense quod dictus Comes utitur dicto vicio sodomitico cum dicto P. de Xesa et cum Francis Dorca scriptore suo. Item dixit (en R. Corró) quod dictus P. de Roca est cum Maugaulino in Sicilia.»
El 13 d’agost del 1311 el cavaller J. de Cornellà declarà davant el reique feia més de trenta anys que mantenia una “estreta relació” amb el comte d’Empúries. Tot va començar després de la guerra del comte amb Berenguer de Vujols, quan el comte li feu grans precs perquè dormissin junts. Hi va accedir, i el comte va començar a pessigar-li la cuixa “…Comes comensa a pessigar lo dit Jacme en la cuxa et en lo flanch et metres en joc ab ell, et iste teste dixit ei quod non faceret et dormiren (…) comes posuit alteram manum suarum in membro virili ipsius teste et ipse testc sentiens hoc, cum manu sua impulit manu predicti …”
Aquests són un parell d’extractes de l’acta, i val la pena llegir-se el text sencer (us deixo els links al final). De tota manera sembla que el comte d’Empúries havia caigut en un estat de degradació i que el rei en Jaume ho va aprofitar per acabar amb ell. Com que seria pesat de posar aquí, us adjunto el link d’allà on o he extret:
Miret i Sans, Joaquim: “Sempre han tingut béch les oques. Apuntacions per la història de les costums privades”. Imp. F. Badia, Barcelona 1905-1906
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/public/90254065432303828743457/p0000002.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada