Quan Girona es va lliurar a Carlemany al 785, totes les terres entre l’Albera i la Tordera passaren sota control carolingi. No es coneix l’estat en que van trobar les terres empordaneses ni quin fou el primer comte. Les ràtzies musulmanes contra Girona o Narbona, segurament tingueren conseqüències desastroses per l’Empordà. Carlemany va organitzar el comtat en dos pagi: Empúries i Peralada.
Carlemany i el seu exèrcit es van dirigir al 778 cap a les terres de l’Ebre. En el seu pas per Empúries va deixar a l’eclesiàstic Àtala i a uns altres clergues a la serra de Rodes perquè hi edifiquessin un cenobi a Magrígul. Les terres empordaneses van restar sota control carolingi fins que, després del fracàs del setge a Saragossa, Carlemany hagué de recular, i Àtala hagué de fugir a terres occitanes.
L’any 801, el rei de França Lluís el Piadós va anar al setge de Barcelona acompanyat d’un comte, associat a Empúries, anomenat Ermenguer. Quan la frontera de la marca es va consolidar al Llobregat les ràtzies musulmanes terrestres no solien arribar més enllà de Girona. La tradició marinera del comtat va facilitar la participació en captures d’estols musulmans. Com el del 813 en aigües de Mallorca, on es va capturar un estol que retornava a Còrsega després de saquejar la Provença i el sud del continent europeu.
La comunitat d’interessos va portar a que els comtats de Rosselló, Peralada i Empúries recaigués sobre un mateix comte: Gaucelm I. El segle IX fou molt revoltat en el regne franc. Gaucelm I i el seu germà Bernat de Septimània dominaren un territori immens que anava des del Roine fins al Llobregat. A l’any 832 foren substituïts per Berenguer de Tolosa en els comtats de Barcelona, Girona, Empúries i Rosselló. Al final del regnat de Lluís el piadós, dos nous personatges reberen els comtats: Sunifred rebé el pirinencs, mentre que Sunyer rebé Rosselló i Empúries. Els enfrontaments entre Carles el Calb, rei dels francs, i Bernat de Septimània i el seu filll Guillem, van acabar amb la victòria del rei franc, nomenant comtes a persones de la seva confiança: Aleran, Odalric i Unifred. Sempre es va intentar mantenir units els comtats marítims des de Nimes fins Barcelona. De tota manera, per evitar massa concentració de poder en mans del marquès de Gòtia Unifred, Carles el Calb va deixar el comtat d’Empúries a Sunyer II i al seu germà Delà com a associat al govern. En aquest moment es va trencar la unitat del comtat d’Empúries amb el comtat de Rosselló. El domini indivís del comtat, era una pràctica freqüent, però també cal observar que el comtat d’Empúries contenia dos pagi: el pagus d’Empúries i el pagus de Peralada. El pagus de Peralada quedà absorbit pel comtat d’Empúries perdent l’entitat política pròpia.
Guifré el Pelós va intentar unificar els comtats pirinencs i els mediterranis: va separar el comtat de Besalú de la influència del de Girona i li va donar al seu germà Radulf; va reorganitzar el comtat d’Osona i va nomenar comte de Roselló a un altre germà seu anomenat Miró. La conseqüència per Empúries fou que es quedà encerclat pel comte de Barcelona, si bé no directament, per vassalls seus. A l’any 888, Delà, l’associat de Sunyer, va actuar com a Comte de Girona, cosa que fa dubtar del control real de Guifré sobre alguns comtats catalans.
Sunyer II va seguir la tradició marinera del comtat donant suport a iniciatives comercials i corsàries cap a les balears i a l’al-Ándalus: al 891 un estol d’Empúries de 15 naus van anar contra el port de Petxina, a les costes d’Almeria. Aquest atac, segons fonts andaluses, va provocar una reacció de l’emirat de Còrdova que va portar a l’enclavament de corsaris andalusos a Fraxinetum (Provença) i al domini efectiu de les Balears pels musulmans.
Miró I el vell comte de Rosselló i germà de Guifré el Pelós va morir al 896. Sunyer II es va fer càrrec del comtat, restablint la unitat entre els comtats bessons, i va barrar el pas als poderosos comtats de Cerdanya i Besalú al mar. Això però va comportar la partició del comtat de Rosselló, del qual el pagus del Vallespir va passar sota control del comte de Besalú, així com una llenca prima que anava del Vallespir fins a Fenollet. En morir Sunyer II al 915, els seus fills Gausbert i Benció heretaren els comtats d’Empúries, Peralada i Rosselló en co-govern. Quan un any més tard va morir Benció, Gausbert recupera el mateix territori per ell sol que va controlar el seu pare. Al 927 va aixecar reconstruir Empúries al costat de l’antiga ciutat. Gausfred, fill de Gausbert va heretar els comtats a la mort del seu pare al 931. És el primer en nomenar-se comte “per la gràcia de Déu” i encunya moneda pròpia sense fer esment als reis francs.
Durant el regnat de Gausfred es van produir diverses ràtzies marítimes musulmanes, com la que va destruir Empúries al juliol del 935. Al 936, i com a resposta, el comte Gausfred participà en l’atac marítim a les terres de l’Ebre ajudant al comte Sunyer de Barcelona. Al 940 es van repetir les ràtzies musulmanes, i al 942 una invasió de pobles magiars o hongaresos va afectar de ple al comtat d’Empúries. A l’any 945 el comte Gausfred d’Empúries va donar l’estany i els drets de pesca al monestir de Sant Pere de Rodes, afavorint que esdevingui el monestir més important del comtat i que va aconseguir la independència de Sant Esteve de Banyoles recentment. Al bell mig de l’estany, d’unes 10.000 passes de circumferència, s’hi trobaven 3 illes: una es deia “Uduagre” del llatí udare (= humitejar); l’altra es deia “fonollera”, de foeniculum (=fonoll); i la tercera s’anomenava “Savart” savarda (=terra inculta). Els estanys proporcionaven pesca, caça i sal a les llacunes més properes al mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada