La primera capital comtal fou Empúries, molt ben fortificada i dotada d’un excel·lent port. Esdevingué una ciutat important en l’època paleocristiana, i durant els segles V-VIII fou seu episcopal. Tot i ser un poblat petit, la seva importància va fer que esdevingués la capital de comtat carolingi. Sant Martí d’Empúries, encara conserva les muralles del segle XIII, amb murs amb marlets, l’antiga porta i la torre quadrangular; restes del castell i l’esglèsia trado-gòtica iniciada al 1507 construïda damunt la basílica episcopal i l’església carolíngia (IX-XV). Empúries va patir els saqueigs normands durant la segona meitat del segle IX, així com les ràtzies dels pirates musulmans de la primera meitat del segle X. El comte Hug II no abandonà Empúries per traslladar-se a Castelló, la nova capital, fins al 1079. Als saqueigs marítims i terrestres s’hi van afegir les guerres feudals catalanes, la insalubritat de les aigües i la acumulació de sorra al port. Aquest trasllat de capital va començar amb Gausfred I.
A partir del segle XI, Castelló va esdevenir la nova capital del comtat. La catedral, la casa de la vila, la llotja i els nombrosos ordres religiosos són indicadors de la importància del passat de la vila. Castelló va perdre la capitalitat quan la corona va incorporar el comtat arran de la capitulació de 1385.
A finals del segle XIII, Ponç Hug IV es feu construïr un palau-castell a Bellcaire per destinar-hi la residància d’estiu del comte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada