1 de setembre del 2008

Segona dinastia, vinculada al casal de Barcelona

Pere I d’Empúries va impulsar reformes a l’esglèsia, va embellir el palaucomtal i feu construir el Pont Vell sobre la Muga. Al 1341 Pere va tornar a permutar el comtat amb el seu germà Ramon Berenguer pel comtat de Prades. Ramon Berenguer d’Empúries s’enemistà amb el seu nebot Pere III, amb els bisbes de Girona, amb el monestir de Sant Quirze de Colera i amb els Rocabertí.

Joan I d’empúries es va rebel·lar al rei Pere III, i al 1386 els exèrcits del comte-rei van conquerir Castelló i el comtat es va unir a la corona. El rei va retornar el comtat a Joan I al 1387 per les pregàries del Sant Pare. Els fills de Joan I, Joan II i Pere III, no foren mai reconeguts pel comte de Barcelona. El nou Palau que es va edificar a l’interior de la muralla va passar a mans dels dominicans al 1401.

Martí l’Humà, fill del rei Pere III declara el comtat unit ala corona en virtut de la clàusula de l’acord de la permuta de 1324 i del contracte de Permuta de 1341, on es preveia el cas d’extinció de la línia directa de successió. Va donar el títol a la seva dona Maria de Luna que el va exercir fins al 1407. El comtat va acabar empenyorat a la Generalitat i a la ciutat de Barcelona pel rei Martí l’Humà al 1409. L’aiguat del 1421 agreuja la decadència de les guerres, epidèmies i l’expulsió dels jueus.